Repassa les dues habitacions del fons. Finestres tancades, persianes baixades, obre tots els calaixos, armaris buits i els matalassos a pèl. A l’altra banda del pis repetirà el procés amb la resta d’habitacions. Aquelles quatre parets on han dormit milers de cops. De camí, tanca la porta de vidre que un dia es trencar d’un cop de colze del petit.
Amb l’aigua i el gas tancats, passa la mà per sobre el forn on el gran s’hi va amagar amb tres anys. Plantat al mig del menjador, agafa les claus de sobre la taula i marxa cap a la porta. Una volta, dues voltes. Han passat més de trenta anys. Tanca per últim cop el que ha estat casa seva girant de nou aquella clau quan una llàgrima decideix acompanyar el petit somriure que s’esbossa. Avui comença una nova vida.
Dies Blaus 