L’última volta d’aquella clau

Repassa les dues habitacions del fons. Finestres tancades, persianes baixades, obre tots els calaixos, armaris buits i els matalassos a pèl. A l’altra banda del pis repetirà el procés amb la resta d’habitacions. Aquelles quatre parets on han dormit milers de cops. De camí, tanca la porta de vidre que un dia es trencar d’un cop de colze del petit.

Amb l’aigua i el gas tancats, passa la mà per sobre el forn on el gran s’hi va amagar amb tres anys. Plantat al mig del menjador, agafa les claus de sobre la taula i marxa cap a la porta. Una volta, dues voltes. Han passat més de trenta anys. Tanca per últim cop el que ha estat casa seva girant de nou aquella clau quan una llàgrima decideix acompanyar el petit somriure que s’esbossa. Avui comença una nova vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s