You are here – Astralia

Darrera d’un festival hi ha il·lusió, hores, treball, hores, paciència, hores, diversió, hores, converses, hores, esforç i, sobretot, hores. Tot plegat és molt més que una llista de grups, horaris, abonaments i cerveses venudes. He tingut la sort de conèixer moltes cares de molts festivals; una llarga llista de noms. Dani, Anna, Marc, Hector, Leo, Adri, Xavi, Jordi… Tots admirats i aplaudits per suar una idea i fer-la possible.

Avui però aquest aplaudiment i admiració va per tu. Perquè hi has posat il·lusió, treball, paciència i esforç. Perquè n’has parlat i parlat i parlat. I perquè, ho sabem tots, hi has posat hores i hores i hores i hores i mai t’ha faltat el somriure. Perquè et mereixes que surti bé i et mereixes gaudir-ho. I ho personifico en tu però sé que ho hauria de repartir amb la Núria, el Sergio, la Sònia i la gran família Aloud.

Aquest vespre obrirem La2 brindant a la salut de l’AMFest mentre sona la bona gent d’Astralia.

Dale Mau! Eres grande.

(I si algú s’anima o simplement vol seguir calentant motors, aqui teniu la llista d’Spotify del festival: #AMFest March 2015)

Mig somriure als llavis

Silenci. Estàs pensatiu, s’ha de triar, decidir quina serà la següent. Ho deixes a l’atzar? És un risc massa elevat. Esculls a dit. I si no l’encertes? Sempre pots optar per les de sempre. Si, però, avui vols alguna cosa nova. Mires, remenes, endavant, endarrere, llegeixes, busques referències. És aquesta. Agafes aire, apropes el cursor i click…

Entra a poc a poc, de baix a dalt, guitarra, ritme de bateria, acompanya el baix, comença la veu. S’accelera el ritme, el bum està dins, i ja ho tens. Has trobat la cançó que buscaves. Tanques els ulls, mig somriure als llavis i, inevitablement, comences a moure’t al so que entra per les orelles. L’has encertat. El primer pas es va consolidant, 30 segons, 1 minut, minut i mig, tres. Arriba la segona, la tercera, la quarta.

Quan la música és més que un soroll, més que un acompanyament, més que un ritme per una nit de copes… Quan la música és com l’aire que respires. La música és vida, i la meva vida és música.

Mazoni – Apocalipsi Now

Primers Minuts Musicals de l’any… 2012!

Continua llegint

Alegria – Antònia Font

Perquè és divendres, perquè ahir em va tocar la “loteria” i perquè avui he pogut tornar a abraçar a algú que m’estimo molt, el meu germà petit!

Alegria!

Continua llegint

Qui n’ha begut – Mishima

“Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida” …una frase, i una cançó, que cada cop que algú l’escolta li dóna un nou significat.

Continua llegint

Lucha de gigantes – Love of Lesbian i Zahara

Continua llegint