Mig somriure als llavis

Silenci. Estàs pensatiu, s’ha de triar, decidir quina serà la següent. Ho deixes a l’atzar? És un risc massa elevat. Esculls a dit. I si no l’encertes? Sempre pots optar per les de sempre. Si, però, avui vols alguna cosa nova. Mires, remenes, endavant, endarrere, llegeixes, busques referències. És aquesta. Agafes aire, apropes el cursor i click…

Entra a poc a poc, de baix a dalt, guitarra, ritme de bateria, acompanya el baix, comença la veu. S’accelera el ritme, el bum està dins, i ja ho tens. Has trobat la cançó que buscaves. Tanques els ulls, mig somriure als llavis i, inevitablement, comences a moure’t al so que entra per les orelles. L’has encertat. El primer pas es va consolidant, 30 segons, 1 minut, minut i mig, tres. Arriba la segona, la tercera, la quarta.

Quan la música és més que un soroll, més que un acompanyament, més que un ritme per una nit de copes… Quan la música és com l’aire que respires. La música és vida, i la meva vida és música.